Cerca nel blog

martedì 11 settembre 2012

A Vartuluzzu! ( Ruggieru ) di Giardina Giovanni 2012


Caru Vartuluzzu, se i jammi  mi dunanu aiutu ,dumani vuogghiu essiri presenti puru io’ a presentazioni du To libru. Intanto Direttore mi consenta di riproporre la dedica che anch’io tempo fa ho gia’ inviato . Vartuluzzu sei sempre vivo, non solo nel mio cuore ma anche in quello di quanti Ti hanno conosciuto.
Giovanni Giardina
A  Vartuluzzu! ( Ruggieru )   di  Giardina  Giovanni  2012
      Oh ! Vartuluzzu,  quantu  nn’ha  mancatu !
      pari  ca ti  sintìmu ancòra  u  sciàtu
      l’amici  tua  ti  vonnu  ricurdàri
      e na canzuna  tua  vonnu  cantàri.

                                                N’ta  vita  tua  fascísti  lu  varvièri
                                                a  fini  i  uerra  i  tiempi  fuoru crudèli
                                                tra  na tagghiata   i  varva  e na ‘n’sapunata,
                                                truvàvi  u  tiempu  pi   fariti  a  sonáta

                                               Cu  tti  accuminciò  a  passioni  mia,
                                               quannu  vulía  cantari ,scircàva a ttia
                                               pi  anni  ti  fidàsti  da me  vusci ,
                                               quannu   ancòra ‘un c’era  mancu a  lusci.

                                               Tu  fusti  un Maestru  troppu  finu,
                                               ci  dedicasti  amuri  o  mandulinu
                                              ‘un  ci  fu  unu  c’on  scircàva  a  ttia,  
                                               pirchì  unni  c’eri  tu , c’era  allegrìa.

                                               Quantu  paisani, Tu , fascisti   scialàri !
                                               quantu  fimminieddi, Tu fascisti  ballàri !
                                              ’un  ci  nni  fu  ’una  ca  ristò scuntenta  
                                               e  ti  purtàvi  i  tutti  i  cumplimenta

                                               N’ta tutti  i  cantunieri  isti  a  sonári,
                                               u  mandulinu  tu,  u  fascì  parlàri
                                               sapivi cumu  divertiri  i  turista
                                               e  chi  canzuni  tua  fascianu  festa.

                                               Prima   ca  ti nni  isti  a ripusàri,  
                                               na  picca d’emigranti  isti a  truvàri
                                               cumu  bagagliu  sulu  u  mandulinu
                                               e pi  cumpagnu  tua,  sempri  Dorinu.

                                               
                                               Ti  vogghiu  dedicari  stá  poesia,  
                                               pi  stari  m’pasci  cu  l’anima  mia
                                               Tu  fusti  ranni,  fusti  un gran maestru
                                               e nni  lassasti a tutti , u cori e l’estru.

Nessun commento:

Posta un commento

Nota. Solo i membri di questo blog possono postare un commento.